AUDICIÓ COMPARADA: "Sposa non mi conosci"

L'ària Sposa non mi conosci  pertany a l'òpera Merope (1734) del compositor italià Geminiano Giacomelli (1692-1740).

És una típica ària barroca "da capo" que es caracteritza per tindre tres parts. Una primera secció (A) que funciona com una entitat musical completa que podria ser cantada sola. Una segona secció (B) que contrasta amb la primera i que suposa un cert trencament en tonalitat i/o tempo. I una tercera secció  no escrita a les partitures i en la qual el compositor es limita a indicar amb l'anotació "da capo" (al principi) que es repetira la primera part. En aquesta tercera part s'esperava que el cantant realitzara totes aquelles variacions i adornaments que considerara oportuns per al seu lluïment.

La música d'aquesta preciosa ària seria incorporada sols un any després en Bajazet (1735) de Vivaldi on el compositor venecià reciclà  música d'altres òperes seues i àries d'altres autors. Així, en la composició vivaldiana el tema que pren de Giacomelli du per títol Sposa, son disprezzata. I és per aquesta combinació de material original i reciclat, propi i alié, que Bajazet és considerada un pasticcio.

De l'aria de Giacomelli us deixe dues interpretacions: la de Philippe Jaroussky, acompanyat per l'Ensemble Artaserse, i la de Cecilia Bartoli amb Il Giardino Armonico dirigit per Giovanni Antonini. Cada cantant fica en joc les seues millors qualitats:

Cecilia Bartoli i Il Giardino Armonico opten per fer una versió amb forta càrrega dramàtica, quasi desgarrada, i ho fan amb un tempo lleugerament més lent que la versió de Jaroussky i jugant als contrastos. Aquesta cantant té una tessitura vocal extraordinària i, al da capo opta pel clar-obscur tot passant d'uns aguts prims i delicats a uns greus quasi masculins. Sens dubte, aconsegueix evocar l'ambigüitat que en el nostre imaginari s'associa a la veu dels castrats; però també aconsegueix transmetre el desassossec que la lletra del tema suggereix, movent-se entre la llum i la foscor podem sentir l'angoixa d'un personatge (Epitide) que dubta de l'estima de la seua esposa (Argia) i de l'amor de la seua pròpia mare (Merope).

 

(secció A)

Sposa, non mi conosci…...
Esposa, no em coneixes
Madre… tu non m'rammenti!
Mare, no m'escoltes!
Cieli, che feci mai
Déu!, què els he fet!
E pur sono il tuo cor
Si sóc el teu cor
Il tuo figlio...… Il tuo amor… 
El teu fill... el teu amor
La tua speranza!
La teua esperança!

 (secció B)

Parla...… ma sei infedel!
Parla... però ets infidel!
 Credi...… ma sei crudel!
Creu... però ets cruel
 Morir mi lascerai…
morir me deixen
 mi lascerai morir
me deixen morir…
o Dio, manca il valor
Oh Déu, em falta el valor e la costanza.
i la confiança

** traducció aproximada

 

("da capo")

 

 

 

Philippe Jaroussky sap perfectament quines són les limitacions de la seua veu i també quins són els seus punts forts. La dolçor i la puresa quasi cristal·lina de la seua veu no li permeten embarcar-se en versions massa desgarrades, però són perfectes per a composar una peça intimista, trista, quasi com un lament. Aposta pels aguts i per eixes notes planes, amb poc de vibrato, que semblen quedar-se flotant a la sala de concert. Sense acrobàcies ni estridències fa una interpretació elegant amb pinzellades extremadament subtils i de bon gust que augmenten la sensació d'intimitat. Sembla que el cantant desitjaria tindre un fiato (respiració) sobrehumà per poder fer tot el da capo en un legato. Fins a tal punt força la respiració. 

 

 

Totes dues interpretacions excel·lents per a un tema composat per al castrat Farinelli i realment commovedor.