En sentir les primeres notes, sempre tinc la sensació que el volum és insuficient, que apenes són audibles. Però, en sols uns minuts la meua oïda es focalitza i el volum de l'orquestra sembla augmentar mentre la resta del món inicia, inexorablement, el seu procés de desintegració. No sé explicar-ho millor. Però el ben cert és que mentre escoltava a Jaroussky i la Venice Baroque Orchestra, el món ha desaparegut. I amb ell, les estridències i el rebombori que, sense adonar-nos, s'instal·len al nostre viure. Sols quan minva aquest xivarri aconseguim escoltar nítidament. Allò tènue, allò subtil, sembla enllaçar amb la nostra intimitat; amb una vibració pròpia, honesta i despullada, que els artefactes i les falses amplificacions no aconsegueixen sinó ensordir.
veu
Sols puc dir que la veu de Philippe Jaroussky m'emociona i em fascina. No intente entendre-ho ni analitzar les seues qualitats tècniques. No serviria de gaire. Sols he sentit com la veu, i el fet de parlar i cantar, ens connecta amb una part primitiva de nosaltres mateix, potser fundacional en tant que té a veure amb la nostra natura social. La veu, cantada i parlada, ens remet a allò humà en nosaltres; als fonaments del que som.
concertar-commoure
Hem fet de quasi tot un producte de consum. També la música. La possibilitat de gravar la música i reproduir-la tantes vegades com vulgues en el lloc i moment que desitges, ha suposat certa banalització del fet musical, que es converteix, així, en un producte fabril, dissenyat per a ser consumit sense dedicar-li massa atenció.
Sols en la música en directe ens exposem al fet artístic. En un concert sentim i escoltem peces úniques que ens sommouen, ens trasbalsen i ens nodreixen. Perquè l'art és, en certa manera, imprevist. No és rèplica ni còpia; no ens du per senda segura. L'art ens obre a l'abisme i, per tant, suposa sempre un risc, tant per a l'artista com per a l'espectador. El fet artístic és original i és únic. Els interprets conjuren la música, en un espai-temps concret, i amb el seu ofici i la seua sensibilitat ens fan partíceps de la màgia ancestral que implica vibrar junts.
