Hui vull dedicar aquesta entrada al magnífic concert que el Cor Madrigal ens va oferir el passat dijous 31, vespra de Tots Sants, mentre pels carrers del poble deambulaven colles senceres de menuts disfressats i pares i mares, un poc sufocats, al crit de "truco o trato".
Em sembla absurde que s'empelten certes tradicions que poc o res tenen a veure amb nosaltres, fruit de la influència de la televisió, dels centres comercials que aprofiten qualsevol excusa per vendre, i també de l'escoles, que s'ha de reconéixer que s'ho estan currant molt. Faig un incís. Si a les escoles es treballara amb tant d'interés el 25 d'abril o, fins i tot, el 9 d'octubre en lloc de limitar-se a pintar el ja clàssic elm de Jaume I, altre país tindriem, segur. Però no, algunes coses es passen de puntetes, o simplement s'ignoren, i d'altres apareixen fins a l'avorriment, com en el cas que ens ocupa, el de Halloween.
El que està clar és que els costums i les tradicions canvien segons la societat que construim, i alguns aspectes perden presència i d'altres fan aparició. Així que, evidentment estem tenint el que hem construit entre tots i totes. I per això, per mi és tan important el que fem, perquè amb cada acció creem una opció de món.
El Cor Madrigal amb la seua acció, fa societat. I també cada mare i cada pare, amb les decisions que pren, fa societat. I també l'escola. Amb cada gest, amb cada decisió, fem el món. Sols ens hem de preguntar si estem actuant i fent, d'acord amb allò que diem que volem. I respondre honestament.
Amb el títol "De les tenebres a la llum" es van interpretar temes, bàsicament del s. XVI i XVII, al voltant de la mort i la resurrecció, com són les misses de difunts i d'altres. Les veus dels cantaires del Madrigal i els músics que excepcionalment els acompanyaven ens oferiren peces de Brudieu, de Purcell, de Cabanilles, de Cererols o d'Escarlatti.
Per altra banda, crec que sempre que es du endavant una iniciativa com aquesta és una xicoteta victòria. En un temps en que sembla que cada vegada és més difícil que les persones es moguen, que s'ajunten per fer coses pel simple plaer de fer-les; en la societat de l'utilitarisme, del benefici, del "cadascú per a ell", que un grup de persones decidisquen dur endavant un projecte de llarga durada com és el Cor Madrigal, que dediquen temps i diners a mantenir-lo i que tinguen il·lusió i energies de sobres com per a dissenyar nous formats, nous concerts i buscar noves aliances amb d'altres músics i col·lectius del poble per gestar i dur endavant projectes conjunts; francament, és una gran victòria que hem de celebrar i per la qual, tots els que vam poder assistir, hem de donar les gràcies. Donar les gràcies i assistir. Perquè decidir eixir de casa, superar la mandra, triar entre les diferents opcions d'oci i fer costat a iniciatives com aquestes també és altra manera de construir el món que volem.
