Flash o la irrupció de la bellesa

Supose que tothom qui navegue per la xarxa s'ha trobat en alguna ocasió amb el que s'ha vingut a anomenar "flash mob". Sol ser la concentració d'un grup de persones en un lloc públic per a realitzar alguna acció inusual i sorprenent. La convocatòria es fa, normalment, a través de la xarxa i la seua finalitat pot ser simplement lúdica, o també reivindicativa i política. El registre en vídeo de l'acció permet donar-li una major difusió posterior a través d'internet i que el seu impacte siga major.

Personalment, em fascinen els flashmob que tenen la música com a ingredient fonamental. La força de la música per emocionar no la descobriré jo ara, però si li afegim l'element sorpresa, l'element inesperat, crec que pot ser una experiència realment corprenedora per a les persones que s'hi troben. La irrupció de la bellesa punyent de la música en un context quotidià pot convertir-se en una experiència inoblidable. Els rostres dels xiquets són, potser, els més expressius ja que encara no han aprés a ocultar les seues emocions, però algunes reaccions i, sobretot, els ulls brillants i el somriure de molts adults són bona prova que han estat "tocats".

A més de la bellesa de la música i de l'efecte sorpresa, hi ha altre aspecte que em resulta sempre molt suggerent  i és el de la aparent "normalitat" de les persones que són capaces de fer música. Em fascina sempre que persones anònimes, sense visiblement cap tret distintiu, de sobte puguen conjurar la màgia de la música. És com si tingueren un poder ocult o una vida paral·lela que, de sobte, és desvetllada. No sé ben bé com explicar-ho. Quan assisteixes a un concert, els músics a l'escenari van vestits per a l'ocasió; hi ha tota una posada en escena, més o menys ritualitzada, que fa especial aquell moment i distingeix clarament entre els oficiants i els espectadors. En aquests flashmobs hi trobem que els músics van vestits con tots nosaltres, que són persones comuns,  com les que ens creuem contínuament pel carrer, o en comprar al super; però, de sobte, alguna cosa canvia i es converteixen en subjectes extraordinaris. I això sempre em fa pensar en tot el potencial que tenim; en tots els poders que mantenim ocults i sols requereixen ser convocats de manera adequada per aflorar. Intente sempre tindre-ho present en la meua tasca com a docent.

Supose que el haver crescut entre músics i el fet de tindre familiars i molts amics i amigues que ho són, m'hauria d'haver inmunitzat un poc a aquest efecte, però, a dia de hui els seus "poders" continuen sorprenent-me.

Un presente un dels flashmob que més m'agrada, amb l'Hallelujah de Handel... No té preu la careta de pura fascinació que fa un xiquet ros, a qui sa mare agafa la mà, com per subjectar-lo...

L'Orquestra de Copenhagen a l'Estació Central de la ciutat amb el Bolero de Ravel. Acció reivindicativa davant les retallades pressupostàries que feien perillar la continuïtat de l'orquestra. Atenció al barret del percussioniste.

I us deixe  per finalitzar una ácció que s'inspira en els flashmobs encara que no ho seria pròpiament. Forma part d'un seguit d'actuacions que el grup sevillà  flo6x8 realitza en diferents oficines bancàries  per denunciar la política de desnonaments dels bancs  o les decisions preses pel govern de capitalitzar algunes entitats bancàries. És molt interessant seguir la pista d'aquest grup a la xarxa perquè té actuacions realment memorables, que combinen "mucho arte" amb la denúncia i el compromís social. I, com sempre, el més interessant, és la reacció de les persones que s'han trobat amb aquest bocinet d'art (no us perdeu l'àudio que acompanya als crèdits finals).