He de reconéixer que vaig descobrir la bellesa del Requiem de Fauré pel fet d'estar seguint a discografia de Philippe Jaroussky al mil·límetre. Abans de la gravació que va fer del Pie Jesu al 2011 amb l'Orquestra de Paris, una servidora no tenia ni idea ni de qui era Fauré ni de l'existència d'aquesta peça realment corprenedora i que destil·la espiritualitat en cada nota. Vaig quedar totalment enamorada. I cada vegada que escolte el Pie Jesu, no puc deixar de pensar que si els àngels existiren i tingueren alguna cosa a dir, ho tindrien complicat per superar la bellesa d'aquest tema.
Us propose escoltar-lo en tres colors de veu: veu blanca, soprà i contratenor.
Dominic Harvey
Solista del Cor de la Catedral de Winchester
(A la xarxa podeu trobar xiquets soprans de diferentes escolanies que interpreten extraordinàriament aquest tema; però aquest solista en concret, trobe que té certa fragilitat a la veu que transmet una naturalitat, una "autenticitat", que no aconsegueixen altres amb una tècnica i una veu més assentada.)
Diana Damrau
(Mainz-2009)
(La maduresa de la veu d'una dona soprà adulta crec que treu part de la màgia, de la puresa d'aquest tema, tot i que siga una excel·lent interpretació com la de Diana Damrau. Tant de cos i tant de vibrato crec que "trenquen" alguna cosa subtil; però vaja, és una apreciació sense cap fonament tècnic, ni teòric, ni musicològic...)
Philippe Jaroussky (2011)
Orquestra de Paris
dir. Paavo Järvi
(Crec haver sentit en alguna entrevista promocional que aquesta era la primera vegada que Pie Jesus era gravada per un contratenor. Jutgeu vosaltres mateix el resultat)
No havia escoltat mai aquesta obra que en la veu de Philippe m'ha paregut preciossa, encara que la veu del xiquet té una dolçor angelical.
ResponEliminaCrec que la veu de contratenor conserva algo d'eixa blancor en el timbre que té la veu infantil, i que associem amb la innocència i la puresa. Les veus adultes van prenent un timbre determinat, una maduresa, i aquesta màgia es perd. Crec que la veu de Philippe Jaroussky manté moltes de les qualitats d'una veu infantil, és cristal·lina, quasi transparent, i per tant té eixe halo angelical... Ell diu que com de "xiquet gran". No li permet fer d'heroi ni papers que requerisquen una mica de garra (dramatisme o certa foscor), però per al repertori "celestial" és idònea, al menys al meu criteri.
ResponElimina