Cant, música i parla.

La veu, junt al contacte a través de la pell, l’olor, la mirada, i el somriure, constitueixen el kit bàsic a través del qual es construeix el vincle entre mare i fill; vincle primer que garanteix la supervivència de l’espècie. L’arribada de Guillem m’ha ajudat a sentir el poder de la meua veu com a lligam; a sentir-la com un cordó umbilical d’alè i vibració. És senzill, al meu fill li agrada que li cante i a mi m’agrada cantar-li. Quan era un nadó i el tenia als meus braços, em passava els dies parlant-li i cantussejant-li, de vegades sense que es poguera diferenciar gaire una cosa de l’altra. El fet era lligar-nos, sentir-nos junts. La parla presentava inflexions musicals i la música sovint s’omplia de paraules. Cant, música i parla.

Ja de més gran, un dels nostres jocs preferits, era inventar-nos melodies i ficar-les una lletra improvisada que ens venia al cap, amb rimes esbojarrades que ens feien esclatar a riure. Guillem i jo encara hui compartim aquest costum, o potser necessitat, de cantar-nos en veu baixa, com un acompanyament als quefers diaris. Guillem, cantusseja mentre dibuixa, mentre juga, mentre fa qualsevol cosa que li requerisca concentració. Com que tots dos ho fem, molt sovint ens encomanem les melodies en un intercanvi preciós, que ens fa veure que els altres hi són, que ens escolten amatents com qui guaita per una finestreta al nostre interior i que romanen atents al nostre tempo. Així ens guarim contra la soledat i l’aïllament.

Sovint, quan escoltem música junts tinc la sensació que les meues orelles són tan novelles com les seues. Compartir la música amb ell m’ha ajudat a retrobar-me amb la seua essència; sentint-la i no només escoltant-la; recuperant el joc i el goig primer. El goig de la xiqueta que vaig ser i que, en veure passar la banda pel carrer li demanà impulsivament a sa mare que volia ser músic.