Amb aquesta ària s'nicia l'òpera Serse de Händel (1685-1759). Serse, el Rei de Pèrsia, descansa al jardí i lloa amb aquesta bella ària l'arbre que l'acull oferint-li ombra i comfort. És un inici realment sorprenent i potser siga part del seu èxit, però sense dubte també ho és l'extraordinària bellesa que, en la seua senzillesa aparent, commou el cor de qui l'escolta.
Ha estat interpretada per quasi totes les cordes de veus i podem trobar infinitat de versions a la xarxa, fins i tot cantades per tenors i barítons. Händel, però, va fer la seua composició per a castrat i, per tant, ha estat majoritàriament interpretada per mezzosopranos i per contratenors.
Ombra mai fu
di vegetabile
cara ed amable
soave più.
Mai l’obra de la vegetació ha sigut més volguda, amable i suau.
JENNIFER LARMORE (mezzoprano)
Interessant video que planteja l'enyor de la naturalesa perduda o devastada.
NATHALIE STUTZMANN (contralt)
Nathalie Stutzmann combina direcció i cant al front de la seua formació Orfeo 55. La veu de contralt, la més greu de les veus femenines, sempre em remou alguna cosa; sona realment orgànica, com a fusta o a terra...
ANDREAS SCHOLL (contratenor)
La veu pura, pràcticament sense color, d'aquest contratenor tiny de tal espiritualitat el tema que l'arranca de la terra i l'eleva al cel.
PHILIPPE JAROUSSKY (contratenor)
Una gravació recent que permet escoltar la veu de Jaroussky en la seua maduresa. Guanyant cos i color en tot el seu registre, però especialment en els greus. Sona amb una naturalitat, corporeïtat i volum realment extraordinaris per a una veu de la corda de contratenor.
Quatre paletes de colors diferents per a un tema meravellós. Jo no sabria amb quin quedar-me, en el cas d'haver de triar. Sort que no ho he de fer. És més, si voleu seguir buscant, a la xarxa hi trobareu versions de Josep Carreras, de Rolando Villazón, d'Alfredo Kraus, de Cecilia Bartoli, d'Anne Sofie Von Otter...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada