Si dolce è ‘l tormento
Claudio Monteverdi (1567-1643)
Si dolce è’l tormento che in seno mi sta ch’io vivo contento per cruda beltà. Nel ciel di bellezza s’accreschi fierezza e manchi pietà; ché sempre qual scoglio all’onda d’orgoglio mia fede sarà.
Tan dolç és el turment que sent al pit que visc feliç per una bellesa cruel, Encara que en el cim de la seua bellesa augmente la seua crueltat i li manque la compassió, sempre, la meua fidelitat serà com un escull front a l'onada de l'orgull.
La speme fallace rivolgam’il piè, diletto né pace non scendano a me, e l’empia ch’adoro mi nieghi ristoro di buona mercé; tra doglia infinita, tra speme tradita vivrà la mia fé.
Que l'esperança fal·laç em done l'esquena; que el plaer i la pau no m'arriben mai; que la malvada que estime em negue el consol de la seua merçé. Entre dolor infinit, entre l'esperança traida, viurà la meua fidelitat .
Per foco e per gelo riposo non ho nel porto del Cielo riposo haverò.
Se colpo mortale con rigido strale il cor m’impiagò cangiando mia sorte col dardo di morte il cor sanerò.
Entre foc i gel, no trobe descans. En la porta del Cel el trobaré. Si un dispar mortal, em va ferir el cor canviant el meu destí; amb un dard de mort sanaré el meu cor.
Si fiamma d’amore già mai no sentì quel rígido core ch’il cor mi rapi, se niega pietate la cruda beltate che l’alma invaghi; ben fia che dolente, pentita e languente,
sospirimi un di.
Si la flama de l'amor mai ha sentit eixe dur cor que el cor em robà; si nega la pietat la cruel bellesa que enamorà la meua anima; just serà que patint, arrepentida i languida, sospire un dia per mi.
Quatre interpretacions diferents d'aquest tema preciós de Monteverdi. Quatre colors per a una melodia que s'enganxa a l'ànima...
MONSERRAT FIGUERAS
ROLANDO VILLAZÓN
RAQUEL ANDUEZA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada