Aquest tema de Vivaldi el vaig descobrir en la banda sonora de la pel·lícula documental "Home" i va aconseguir emocionar-me profundament. La veu de Sandrine Piau i la bellesa de les imatges conformaven una combinació realment potent. Però, la veritat és que és una peça d'una força extraordinària, així com també ho és tota la composició "Nisi Dominus" de la qual forma part.
Eixe ritme continu que, orgànic, batega de fons és un marc perfecte sobre el qual plana la veu, suau, etèria, pura... Sempre m'ha semblat que hi havia un missatge celestial, sobre un llit carnal, matèric. Hi ha una energia latent, una pulsió de vida que contrasta profundament amb la puresa que destil·la la melodia. De línies planes i senzilles, la veu, quasi nua, ve directament del cel.
Vivaldi crec que sap trenar perfectament aquestes dues energies en la seua música: la força, la pulsió, la passió, la vida amb la trascendència, la contemplació, l'espiritualitat. En definitiva, captura el fet humà en tota la seua complexitat. I, potser per això, encara hui, ens trasbalsa.
Cum dederit dilectis suis somnum:
ecce haereditas Domini, filli:
merces, fructus ventris.
Així com ens donà el seu somni:
veieu ací la herència del senyor: els fills,
fruit de les seues entranyes.
ANDREAS SCHOLL
Australian Brandenburg Orchestra.
Dirigida per Paul Dyer
CARLOS MENA
Les Siècles,
Dirigida per François-Xavier Roth
PHILIPPE JAROUSSKY
Ensemble Matheus
Dirigida per Jean-Christophe Spinosi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada