"saber de música"...

Que la música està a tot arreu és una obvietat. Que hi tenim al nostre abast multitud de manifestacions musicals, tant en viu com gravades, també. A poc que fem una ullada a les cartelleres culturals, hi trobarem una oferta variada de concerts, recitals, etc; sols en que ens acostem a algunes grans superficies hi podem comprar música de tots els estil; el simple gest de sintonitzar la ràdio o de connectar-te a internet fica una inmensitat de música a la teua disposició...

 

El que ja no hi trobem amb tanta facilitat és la possibilitat de parlar-ne sobre aquesta música; és a dir, de compartir amb altres persones el fet musical, reflexionar juntes i aprendre'n. I en parlar d'aprendre de música, no m'estic referint a estudiar música en un conservatori. No em referisc en aprendre el llenguatge musical que et permetrà ser músic. Em referisc a aprendre de música (de la seua història, de les seues manifestacions...) per tal de capacitar-te com a oient.

 

Per exemple, si ens interessa la pintura, podem visitar museus que compten amb guies meravelloses que ens expliquen en quins aspectes ens hem de fixar per apreciar les característiques de cada corrent pictòrica al llarg de la historia, les peculiaritats de cada artista, la singularitat de cada obra, etc... I així, crec que tots estarem d'acord, en que l'experiència de "mirar" és més completa.

 

Per contra, pel que fa a la música, el més habitual és que no hi haja cap guia d'audició. Si en algun concert se'ns dona algun apunt més enllà del programa i alguna resenya dels interprets, és l'excepció. Crec que el fet d'assistir a un concert es converteix en una experiència infinitament més enriquidora i educativa, si podem saber en quins aspectes sonors  hem de fixar-nos; en quines peculiaritats de la instrumentació focalitzar la nostra atenció; si sabem ubicar la peça en el seu context històric i identificar les característiques de l'època, les singularitat del compositor o de la peça en concret.

 

Per què si els museus saben que una bona exposició pictòrica ha d'anar acompanyada d'una guia que "ajude a mirar", els concerts no s'acompanyen d'una guia que "ajude a escoltar"? Crec que ficar a l'abast de la gent la música és fonamental, però no suficient. Cal alguna cosa més.

 

Crec que ni a Almussafes ni a Benifaió hi trobem cap oferta cultural o associativa que cobrisca aquesta dimensió educativa per a les persones oients. Hi tenim conservatoris, escoles de música, corals, les bandes de música, diferents grups musicals amb estils diversos, centres culturals que hi programen concerts de diferents estils, etc... Però no hi ha cap inicitiva educativa en matèria de cultura musical per a la població en general que simplement gaudeix de la música i que participa com a oient en els concerts i voldria aprofundir més en aquesta experiència. Per ficar un exemple, no hi ha xarrades on es parle de música; no hi ha fullets explicatius que acompanyen les audicions dels concerts...

 

Algú podria dir que no cal; que la música se "sent" i no cal més. Tot i que en part aquesta afirmació és certa; ja que no cal aprendre de "solfa" per gaudir de la música. Si que crec que hi ha la necessitat de moure'ns. L'actitud passiva, merament receptiva, ens converteix en mers consumidors.

Contrariament, crec que la música, no de consum, sinó en tant que manifestació artística, incita al moviment. L'art en general, ens mou en la recerca, en la pregunta, en el questionament...; ens impulsa a buscar més. I ahi és on jo no trobe.

 

Crec que és un buit a omplir. Es fa necessari desenvolupar una vessant més educativa que acompanye a les persones en aproximar-se i viure la música. Crec que hi hauria moltes persones, no músics però amants de la música que participarien gustosament en un espai on se'ls permetera compartir eixe gust comú, xarrar, aprendre i escoltar junts. Pensem-ho.