retrobaments i reconeixements...

retrobament en la lluita

En l'última manifestació que vaig assistir en defensa de l'escola pública vaig trobar-me a Ana Escribano, la meua mestra en 4t d'EGB. No vaig tindre cap dubte que era ella. Vaig reconéixer-la de seguida. El meu fill, amb eixa naturalitat que solament tenen els xiquets, em va animar a saludar-la. Ens acostàrem i em vaig presentar; em va mirar als ulls i em va reconéixer. Ens vam fer dos besos. Somrient li va dir a una dona que l'acompanyava: "Iolanda, una alumna de Almussafes". Va fer-li una carícia a Guillem i em va preguntar si era el meu fill, i vam creuar unes paraules sobre l'alegria de retrobar-nos precisament allí i la necessitat de continuar reivindicant l'escola pública. Va informar-me que encara estava en actiu i "al pie del cañón"; i simplement em van saltar les llàgrimes. Ens abraçàrem i ens acomiadàrem.

Ana ha estat una d'aquestes mestres l'herència de la qual t'acompanya sempre. Amb els cabells foscos, curts i arrissats i la mirada perpètuament enmarcada per una "ratlleta" de colors variables; recorde que sempre em deia: "Iolanda, eres muy responsable", i jo vaig entendre que això era bo. Aquell curs sense llibres; en el que les classes acabaven sempre amb cançons i amb l'obligació de ficar les cadires a dalt de les taules per, segons ella, facilitar la feina de neteja; aquell curs en que ens regalàvem flors i rebiem les primeres classes d'educació sexual (per a escàndol d'alguns pares que es queixaven d'aquesta mestra moderna i provocadora); aquell curs, sens dubte, va conformar alguna cosa en mi; i em sé en deute amb ella...

retrobament en la memòria

La setmana passada uns alumnes a l'escola em feien una entrevista en que em preguntaven per la meua trajectòria escolar i vaig sorprendre'm a mi mateixa recordant i narrant-los la importància que per mi va tindre el curs de 2n de BUP en que vaig conéixer alguns dels amics més fonamentals de la meua vida; i dic fonamentals per allò que de fonament hi tenen alguns encontres. Segurament totes les relacions que teixim al llarg de la vida són constituents; et conformen bé sedimentant o bé removent allò aportat per la vida, amb una espècie de terratrèmol que tot ho regira i ho trastoca; i és clar que alguns encontres són més significatius que d'altres, i que alguns necessiten temps per ser incorporats; però al final tots i cadascun d'ells acaben explicant el que som. Potser els amics de l'adolescència, al igual que els de la infància, tenen quelcom de fundacional, en el sentit que en ells s'assenta el que seràs. Molt sovint, en veure als meus alumnes, hi recorde que en algun moment de la meua vida també era molt més important el que passava a fóra de l'aula que el que passava a dintre. A aquells amics els dec moltíssim del que hui sóc i del que hui crec; i no sé si ho saben. 

retrobament en la música

Ahir vaig anar a un concert, i vaig escoltar un amic que feia molt de temps que no escoltava i que no sentia. Les passes de la vida ens han allunyat molt d'aquell punt del camí en que ens vam trobar i, potser, poc queda en nosaltres d'aquells que fórem. Però no vaig poder evitar intentar descobrir, mentre tocava, algun gest del que jo recorde que era. Supose que hi ha l'esperança del reconeixement, tot i que ens sabem estranys de nosaltres mateixos. Ja som altres, tot i que el que hem devingut s'ha construït amb els trossets d'alló viscut i en eixos bocinets hi estem nosaltres. El viure ens fa, i hem viscut molt des d'aleshores. Així que el sé part de mi; part íntima d'aquesta història que sóc malgrat l'estranyesa; o precisament per l'estranyesa, que acaba sent allò més propi, ja que jo també em sé estranya d'aquella que vaig ser.

 

Però els retrobaments es donen, i com en una tectònica del ser, el temps es plega i confluïm de nou mentre som i no som, alhora. I una estima profunda i encarnada emergeix amarant la superfície. Hui estic profundament agraïda a les mestres, als amics, als amics-mestres, als amics-amats... Ens retrobem en la lluita i ens retrobem en la música, llocs comuns pels quals no hem deixat de transitar...