a trossos i mossos: quan les parets parlen...

L'altre dia passejant per València i de forma totalment casual vaig trobar-me amb un dels murals de l'artista italià anomenat Blu. Realment la impressió d'acarar aquest "Moises modern" encara em perdura, i és que no és senzill encarar un espill que reflecteix amb tantíssima claredat el que és la nostra societat. De fet, crec que l'art ho és en tant que ens mou per dintre, ens fa fer-nos preguntes incòmodes que no podem defugir; és a dir, en tant que ens fica davant l'abisme del que som.

València

(detall de la barba)

Aquest art "de carrer", públic, ja que s'ofereix al poble, i crític, ja que qüestiona la nostra societat; és una mostra que hi ha altra manera de "fer"; que altre món és possible, si el fem entre els homes i les dones. I crec que la força fonamental de les obres de Blu es troba, en la voluntat i la decisió de l'artista de fer-les "free" que en anglés vol dir tant "lliure", com "de bades"; és a dir, fora del circuit dinerari; fora de les galeries, del mercat de l'art i dels museus. El gran poder d'aquest art és el fet de ficar-se, conscientement, en comú, i és per això que ocupa el lloc comú per excel·ència: el carrer. Des de les zones de pas, des de les zones que transitem, ens trobem amb aquestes imatges que no ens deixen indiferents.

Vienna

El capitalisme fa molt de temps que fa servir les zones de pas com a plataformes per fer-nos arribar el seus missatges en forma de tanques publicitàries; i també els règims totalitaris han fet servir es espais públics per a que la imatge del lider fóra omnipresent en la vida de la gent corrent a mode de Gran Hermano... També al llarg de la història els moviments crítics amb el sistema o de resistència han fet servir els murs per deixar les seues pintades o els seus cartells; però, vivim actualment un periode d'anestèsia col·lectiva que ha fet que les parets deixaren de parlar, al menys, la veu del poble. Per altra banda, l'acció del món grafiter, en general, no ha anat més enllà del desafiament que suposa el fet mateix de pintar-ne, i finalment sols aconsegueix donar un toc de color a les zones més grises de les ciutats, amb una finalitat purament estètica...

Us convide a fer una ullada als murals de Blu que més em somouen; i ho fan perquè són imatges que parlen de nosaltres. És molt interessant que les pintures d'aquest artista no són independents del context on s'ubiquen. Cada ciutat té el seu mural que diu d'ella més que no els grans circuits turístics. Sols us heu de fixar en els dibuixos que Blu ha regalat a València i a Madrid. Estem retratats.

Madrid