Núria Rial

^{(Vull dedicar aquesta entrada a la mestra que vaig tindre en 4t d'EGB, Ana Escribano Coronado, a qui hui he retrobat en València a la manifestació en defensa de l'escola publica. L'hem saludada, Guillem i jo; m'ha reconegut i ens hem emocionat. És d'aquestes mestres que guardes en la memòria i en el cor no per les lliçons del llibre sinó per les lliçons de vida... i hui Ana encara és testimoni d'ètica i de lluita. Gràcies Ana.)}

 

 

^{De Nuria Rial puc dir-vos poca cosa, però crec que l'important no és el que us puga dir, sinó que pugueu escoltar-la. La carrera d'aquesta cantant catalana s'ha anat centrant en el repertori barroc i del renaixement. Té un timbre brillant i pur però amb caràcter, amb personalitat, i una excel·lent musicalitat. Canta amb tal naturalitat que sembla que tot és senzill i tot és proper. I si no, jutgeu vosaltres mateix.}

  

^{amb Orphénica Lyra (dir. Jose Miguel Moreno)
La Bomba  Ensalada de Mateo Flecha el Vell
amb el contratenor Carlos Mena}

 

Ande, pues, nuestro apellido, el tañer con el cantar, concordes en alabar, a Jesús recién nacido. Bendito el que ha venido, a librarnos de agonía, Bendito sea este día, que nació el contentamiento, Remedió su advenimiento, mil enojos. Benditos sean los ojos, que con piedad nos miraron, y benditos, que así amansaron tal fortuna.

^{amb L'Arpeggiata (dir. Christina Pluhar)
Lamento della Ninfa (Monteverdi)}

Amor, (dicea, il ciel  mirando, il piè fermò). Dove, dove la fè che ‘l traditor giurò? (Miserella) Fa che ritorni il mio amor, com’ei pur fu, o tu m’ancidi, ch’io non mi tormenti piu. (Miserella, ah più, no, no Tanto gel soffrir non può.) Non vo’piì ch’ei sospiri se non lontan da me. No, no, che i suoi martiri più non dirammi affè.

Perché di lui mi struggo, tutt’orgoglioso sta, che sì, che sì, se’l fuggo ancor, mi pregherà. Se ciglio ha più sereno colei, che’l mio non è, già non rinchiude in seno Amor sì bella fè. Né mai si dolci baci da quella bocca havrai nè più soave...Ah!, Taci, Taci, che troppo il sai!

(traducció d'anar per casa)

Amor, (deia al cel mirant i detenint els passos). On? On està la fidelitat que el traïdor em va jurar? (Infeliç) Fes que retorne el meu amor, tal i com era, o mata’m, perque no m’atormente més. (Infeliç,  ah, no, no pot sofrir ja més.) No vull que els sospirs se m’escapen. No, no vull que els turments delaten el meu amor.
 

Perque m’encenc per ell I ell n'està ben orgullós, i si l'evite encara em persegueix. Si té la mirada més serena que la meua és per que no té al seu si l’amor, tan bella fe! Mai obtindre dolços besos d’eixa boca ni tanta tendressa... Ah! Calla, calla, que prou que ho sap!

 

 

 

^{Al  2009 Nuria Rial guanyà el prestigiós  Echo Klassik Award, a l'artista jove de l'any. I en el lliurament de premis actuà junt a L'Arpeggiata, formació que també era guardonada en eixa edició. En aquesta ocasió van interpretar junt a Philippe Jaroussky el duo final de L'incoronazione di Poppea. D'aquesta meravellosa declaració d'amor totes les versions que he escoltat m'han semblat que pequen d'excés de pompa i solemnitat. Aquesta versió, amb un tempo més ràpid, està tremendament viva; transmet joia i alegria que és com ha de ser si es parla d'amor del bo. Les dues veus, en la seua puresa, es trenen perfectament.} 

^{amb Philippe Jaroussky i l'ensemble Artaserse
Rodelinda (Handel)
Duetto di Rodelinda e Bertarido}  

Io t'abbraccio
E più che morte, aspro e forte,
è pel cor mio questo addio,
che il tuo sen dal mio divide.
Ah mia vita,
ah mio tesoro, se non moro,
è più tiranno quell'affanno,
che dà morte, e non uccide.

Jo t'abrace
i més  aspre i fort que la mort
és per al meu cor aquest adéu,
que el teu cor del meu separa.
Ah vida meua,
oh, tresor meu,  si no muic,
és més tirà que l'ofec 
que du a la mort però no mata.