Matèria porosa

Amb la veu, la música, les olors, les imatges… ens prolonguem més enllà dels nostres límits i poden no ser immediates ni en el temps ni en l'espai. Només el tacte és irremeiablement immediat. Mentre la percepció està lligada al nostre cos, al que en eixe moment som, l'estímul que la desencadena pot vindre de lluny; lluny de l'ara i de l'ací.

 

En quines zones es pot donar l'encontre amb els altres? On es teixeix la trama humana?

 

És realment el nostre cos, la nostra pell, membrana o frontera? I l'espai entre tessel·les? És en aquesta zona "inter" on s'enredrem; on es produeixen les vibracions, les ressonàncies, les fluències... Ponts o connexions.

 

Cos, límit i frontera; membrana i caixa de ressonància. El sentir dels sentits permet la permeabilitat. Som matèria porosa. Tot pot traspassar-nos. Una veu que em parla des de la bústia del mòbil; aquells mots escrits fa anys i recentment editats; la música enllaunada que, mentre conduisc, renova una vibració sense cos; la fotografia que ens vam fer l’estiu passat; els poemes que reposen cada nit al capçal del meu llit com a dispositiu d'emergència contra el desassossec...

Sempre porosos, sempre travessats. Percebem i en fer-ho tenim la possibilitat de refer el món i refer-nos amb ell.